L'últim dia no és que hagués marxat el sol, és que estava emboirada i pessimista. Quan estem tristos i hebris, potser no hauríem d'escriure.
Uns dies després, jo mateixa em sorprenc de tan negre que ho pinto tot i de com en sóc d'exagerada. Certament, no corren temps fàcils, però malgrat tot, es pot viure amb alegria.
Tots tenim dies dolents.
tens raó,encara m´estic recuperant d´una operació,però ja vaig molt més millor. Tot passa.
Sempre? Cada cop en tinc menys, cada cop mano més sobre els meus estats d'ànims, però quan els tinc, que tremoli l'enemic!