login
Inicia sessió

register
Registra't

cagadubtes.flog.cat

El sol no va marxar mai

L'últim dia no és que hagués marxat el sol, és que estava emboirada i pessimista. Quan estem tristos i hebris, potser no hauríem d'escriure.

Uns dies després, jo mateixa em sorprenc de tan negre que ho pinto tot i de com en sóc d'exagerada. Certament, no corren temps fàcils, però malgrat tot, es pot viure amb alegria.

Tots tenim dies dolents.

Comentaris (3)10-12-2014 09:05:59

El buit

D'acod, ho confesso, dos copes de vi i no sé quantes de moscatell.

Moment a la vida quan ho has perdut quasi tot: no hi ha diners, ni amics, ni amors, ni el fill és prou raó per seguir endavant. Quan l'alcohol ho pinta tot de negre. Quan gent que no importa et diu que ets increíble però ningú dels teus et comprèn. Quan donis les explicacions que donis ningú et dóna la raó en res. Quan no acceptes, per estadístques, que estàs equivocat en tot. Quan no et dóna la gana d'acceptar que ets un monstre i no ets capaç d'anar a dormir perquè demà serà un altre dia. Quan ja no dius HELP perquè has après que ningú sentirà el teu crit. Vas a un blog on ningú no et coneix i et seran indulgents. Quan tens 41 anys i ets més immadur que el teu fill d'onze. Què et queda? L'obligació de viure i anar endavant. I el dolor infinit de la solitud. El saber que no ocupa lloc no et serveix de res. Ni la novel.la que ahir et consolava, t'és avui bàlsam.

No em doneu ànims gratuïts, dels desconeguts no té valor, i ho sabeu.

El món se'm fa estrany, sempre ha estat així, i no sé veure'l d'una altra manera. Tothom dóna consells, però mai des del meu punt de vista. Si no em mereixo més, que m'ho diguin a la cara. A mi em censuren per dir les veritats. He de ser falça, doncs. Ser falç, o educat, també és censurable. Què fer, doncs?

Trecada a bocins, no he conegut l'amistat de veritat, mai. I el somriure que tants vells m'agraeixen, no em serveix de res.

Si teniu a prop algú que es perd en sí mateix, feu-li costat, estimeu-lo sense reserves. Estimar sense reserves, és l'únic amor que val.

Jo, he fet fallida.

Comentaris (2)05-12-2014 01:33:33

El blanc i el negre

"Que se desencajen las baldosas a mi paso, que se abran cimas, aaa, aaa, que se desplomen las paredes sobre mí que en tu regazo supliqué", (El último de la fila). Així d'encongit tenia el cor fins que he començat a llegir "Paraíso inhabitado" d'Ana María Matute, i s'ha fet la llum, m'he sentit plena i feliç, el negre ha marxat. No hi ha res com una bona lectura per bandejar els fantasmes, per relativitzar els problemes. Tanco la jornada mentre el fum de l'última cigarreta dansa amb Mina i "Il cielo in una stanza", tema que vaig descobrir de ben jove, quan remenava els vinils plens de pols dels pares i que m'ha fet recuperar un anunci televisiu. Encara plou sobre el meu jardí, però no pas sobre la meva ànima. Aquesta nit els meus somnis seran bonics, blancs.

Comentaris (3)04-12-2014 04:00:35

Benvinguda al club

Fa estona que sóc davant la pantalla com un full en blanc perquè no sé per on començar, massa idees en ronden la ment, massa dubtes. Sóc una cagadubtes! Tot i que és normal, sent el primer article d'aquest estrenat blog. Fa massa temps que rumio coses i que me les guardo per a mi, que escric només per a mi. Ara és l'hora, vés a saber per què, potser perquè a flog.cat hi he trobat el caliu necessari, potser perquè corren temps diferents, per dins i per fora.

Avui no diré res més, només volia començar d'una vegada.

Que em faci profit!

Comentaris (2)11-11-2014 04:13:58